Actuació davant d’una picada de paparra

Actuació davant d’una picada de paparra

Les picades de paparra constitueixen un motiu de consulta freqüent, sobretot durant l’estiu. A Europa és el vector més frequent de malalties a l’ésser humà humà i el segon al món després dels mosquits.

No totes les picades de paparra ni totes les paparres transmeten malalties. A Espanya el risc d’infecció és baix i difereix en funció de la zona geogràfica.

Després d’una picada de paparra es produeix una lesió local lleu autolimitada. Només en un petit percentatge es produeixen complicacions:

  • Malalties infeccioses
    • Febre botonosa mediterrània
    • Malaltia de Lyme
    • Debonel o Tibola
  • Reaccions al·lèrgiques
  • Neurotoxicitat

L’èxit del tractament radica en la correcta, completa i ràpida extracció de la paparra per dismunuir el temps de contacte amb la persona.

Com s’ha de fer?

  • Extracció de la paparra amb unes pinces fines sense dents, amb una pressió constant i uniforme, perpendicular a la pell. Hi ha pinces específiques per retirar la paparra.
clipart style image showing the proper removal of a tick using a pair of tweezers
  • No s’han d’usar remeis casolans ja que poden provocar més risc d’infecció.
  • No aplastar-la.
  • Netejar la pell amb aigua i sabó i aplicar un antisèptic.
  • En algunes circumstàncies cal fer profilaxi amb antibiòtic (doxiciclina) en les primeres 48h després de la picada.

Com podem prevenir les picades?

  • Caminar pel centre dels camins
  • Portar roba discreta i cobrir les extremitats
  • Portar calçat tapat
  • Aplicar repel·lent adequat: DEET a la pell i permetrina a la roba
  • A l’arribar, revisar la roba i la pell
Clipart image of a woman illustrating where on the body to look for ticks: in and around the hair, in and around ears, under the arms, inside belly button, between the legs, back of the knees
  • Dutxar-se immediatament ja que ajuda a desfer-se de les paparres que encara no estan adherides

El canvi climàtic i els canvis en el comportament i el hàbits de les persones, contribueixen al risc cada cop més habitual de picada de paparra.

Leave a comment