Les picades de paparra constitueixen un motiu de consulta freqüent, sobretot durant l’estiu. A Europa és el vector més frequent de malalties a l’ésser humà humà i el segon al món després dels mosquits.
No totes les picades de paparra ni totes les paparres transmeten malalties. A Espanya el risc d’infecció és baix i difereix en funció de la zona geogràfica.
Després d’una picada de paparra es produeix una lesió local lleu autolimitada. Només en un petit percentatge es produeixen complicacions:
- Malalties infeccioses
- Febre botonosa mediterrània
- Malaltia de Lyme
- Debonel o Tibola
- Reaccions al·lèrgiques
- Neurotoxicitat
L’èxit del tractament radica en la correcta, completa i ràpida extracció de la paparra per dismunuir el temps de contacte amb la persona.
Com s’ha de fer?
- Extracció de la paparra amb unes pinces fines sense dents, amb una pressió constant i uniforme, perpendicular a la pell. Hi ha pinces específiques per retirar la paparra.
- No s’han d’usar remeis casolans ja que poden provocar més risc d’infecció.
- No aplastar-la.
- Netejar la pell amb aigua i sabó i aplicar un antisèptic.
- En algunes circumstàncies cal fer profilaxi amb antibiòtic (doxiciclina) en les primeres 48h després de la picada.
Com podem prevenir les picades?
- Caminar pel centre dels camins
- Portar roba discreta i cobrir les extremitats
- Portar calçat tapat
- Aplicar repel·lent adequat: DEET a la pell i permetrina a la roba
- A l’arribar, revisar la roba i la pell
- Dutxar-se immediatament ja que ajuda a desfer-se de les paparres que encara no estan adherides
El canvi climàtic i els canvis en el comportament i el hàbits de les persones, contribueixen al risc cada cop més habitual de picada de paparra.