L’alopècia frontal fibrosant (AFF) és una forma d’alopècia cicatricial que està augmentant en incidència en els últims anys. Es considera com una variant de liquen pla pilar amb un patró clínic característic de recessió de la línia d’implantació fronto-temporal (és a dir la zona de la diadema) i la pèrdua de cabells de les celles. Menys freqüent és la pèrdua de cabell de la zona del clatell i el pel corporal.

S’observa sobretot en dones postmenopàusiques, però cada cop més es diagnostica en dones més joves (14%) i també en homes (3%).

CAUSES

L’etiologia no està del tot clara però s’ha suggerit un mecanisme autoimmune i un desequilibri hormonal en pacients genèticament predisposats. També poden presentar de manera concomitant alopècia androgenètica. No obstant, encara existeixen moltes incògnites sobre les causes d’aquesta malaltia i no es descarta alguna influència d’algun factor ambiental. El paper de l’estrés, l’alimentació, la contaminació, l’ús de fotoprotectors i de cosmètics entre d’altres, està sent estudiat.

CLÍNICA

La clínica és el més característic d’aquesta malaltia, de manera progressiva es va perdent el cabell de la zona de la diadema (frontotemporal) i conforme avança, la línia d’implantació del cabell retrocedeix de manera evident i es fan més presents les venes de la zona del front. A més a més, és freqüent que també es perdin les celles i en ocasions les pestanyes.

En les formes més severes, s’associen les pàpules facials, petits granets de color carn a la zona malar i preauricular. És un procés assimptomàtic però 1/3 dels pacients presenten prurit i menys freqüentment tricodínia (sensació de dolor o augment de la sensibilitat al cuir pilós).

L’AFF progressa lentament durant uns anys i després en alguns pacients tendeix a estabilitzar-se espontàniament.

En els últims anys s’han descrit diferents patrons clínics:

• El patrón linial és el subtip més freqüent (49%). Es caracteritza perquè el cabell es perd deixant un front homogeni en línia. S’associa a la pèrdua de les celles i té una bona resposta al tractament.

• El segon subtipus més freqüent és el Zig-Zag (45%). Apareix quan el cabell es perd de manera difusa a la zona més anterior. Cal diferenciar-lo de l’alopècia androgenètica. Sol associar també pèrdua de les celles i sol respondre al tractament encara que calen revisions periòdiques.

• El subtipus menys freqüent és el linial doble. L’alopècia avança de forma linial però deixant respectada una banda de cabell inicial que anomenem fals serrell. Les celles es mantenen casi sempre i la resposta al tractament és excelent.

Després d’aquests 3, existeixen altres variants molt menys freqüents.

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic de l’AFF es realitza clínicament i mitjançant la dermatoscòpia del pel, la tricoscòpia. Aquesta és una tècnica que pot ser de gran utilitat pel diagnòstic de l’AFF i ens evita la realització de biòpsies en molts casos, encara que l’estudi histològic segueix sent el mètode més precís amb un patró que pot ser indistingible del liquen pla pilar.

A nivell analític es recomana un estudi de la tiroides ja que és freqüent l’associació d’hipotiroidisme autoimmune.

TRACTAMENT

A dia d’avui no hi ha un tractament curatiu de l’alopècia frontal fibrosant, tot i així, existeixen tractaments mèdics que en molts casos són capaços de frenar o almenys enlentir el progrés de la malaltia, ja que la zona on s’ha perdut el pel es substitueix per una cicatriu i aquesta és irreversible.

El tractament tòpic de primera línia són els corticoides i el minoxidil. Si aquests no són prou eficaços es pot recórrer a les microinjeccions de triamcinolona que han demostrat ser efectives per frenar el progrés.

També es poden utilitzar els antiandrògens (dutasterida i finasterida) per actuar sobre el factor hormonal.

El plasma ric en plaquetes pot utilitzar-se com a teràpia complementària en pacients seleccionats per millorar la inflamació i l’atròfia cutània.

Emn alguns casos es pot utiliotzar el minoxidil oral per millorar la densitat capilar a expenses dels folícles no damnyats.

En alguns pacients pot ser necessari l’ús d’altres fàrmacs com la isotretinoïna, hidroxicloroquina o la pioglitazona.

L’objectiu del tractament és estabilitzar l’alopècia; per cobrir la zona alopècica cal recórrer a mesures cosmètiques com la micropigmentació o microblading de les celles, les pròtesis capilars al cuir pilós o bé els sistemes capilars fixes que consisteixen en pel natural que s’adhereix de forma fixa a la pell del cuir pilós sense necessitat de retirar el sistema. El trasplant capilar pot ser d’interès en alguns pacients que ja estan estabilitzats.