El concepte Clean beauty està de moda. Significa usar productes cosmètics naturals per la cura de la pell.

I què és la cosmètica natural? És igual que la ecològica? És igual de segura? Certificada és sempre millor?

La cosmètica natural està creixent de forma exponencial, d’això no hi ha dubte, però també hi ha molt marketing i publicitat.

Abans que res definirem els conceptes per tenir clar què és cada cosa:

COSMÈTICA NATURAL: Per obtenir l’etiqueta es requereix que el 95% d’ingredients siguin d’origen natural i que un mínim del 50% dels ingredients vegetals de la fórmula i un mínim del 5% de tots els ingredients siguin d’agricultura ecològica. El fet que sigui natural no vol dir que no estigui processat o que no contingui additius.

COSMÈTICA ECOLÒGICA o ORGÀNICA o BIO: Són diferents denominacions per un producte que requereix que el 95% d’ingredients siguin d’origen natural i que un mínim del 95% dels ingredients vegetals de la fórmula i un mínim del 10% de tots els ingredients procedeixin de l’agricultura ecològica. Els criteris pels que es regeix l’agricultura ecològica inclouen la no utilització de fertilitzants, pesticides ni herbicides químics, entre d’altres.

*No necessàriament un cosmètic natural ha de ser ecològic ni tot cosmètic ecològic és natural ja que hi ha un mínim d’ingredients (<5%) de síntesis.

COSMÈTICA VEGANA: Encara que moltes persones coneixen què és el veganisme en l’àmbit de l’alimentació, desconeixen que també s’aplica a altres sectors de la vida. En el cas de la cosmètica vegana, només es poden considerar vegans els cosmètics que no contenen cap matèria prima que provingui dels animals. És a dir, res de cera, mel o altres components. Així mateix, tampoc no es consideren productes de cosmètica vegana tots aquells que hagin estat testats en animals.

*No té perquè ser ecològica o natural, simplement és aquella que no porta ingredients d’origen animal. Pot portar ingredients sintètics.

COSMÈTICA CASOLANA: és aquella que es fabrica a casa, no en una sala blanca i no està sotmesa a cap control ni certificació. No té perquè ser natural, pot portar ingredients sintètics per exemple el mateix biocarbonat.

Els ingredients naturals són aquells obtinguts a partir de plantes, animals, microorganismes o minerals; ja sigui per un procés físic (molant, dessecant, destil·lant…) o fermentació, amb el mínim de modificacions químiques. També estan prohibits els microorganismes transformats genèticament i els elements irradiats. Matèries primeres naturals són la mel, la llet o la cera d’abella, i olis com el d’oliva, de jojoba, de karité, o essencials, com el de lavanda. En el cas de l’oli d’oliva o d’argan es consideren naturals, encara que hi hagi un procés físic d’extracció, en aquest cas per pressió. Igualment, hi ha altres ingredients, com ara l’àcid hialurònic, que és també d’origen natural, encara que el processament posterior sigui una mica més complex (s’obté per biofermentació, amb la intervenció de microorganismes, els quals no poden ser transgènics si el producte està certificat com a natural).

Més enllà que els cosmètics ecològics estiguin de moda, hi ha altres motius de pes que conviden a tastar-los. En primer lloc, la cosmètica convencional conté substàncies químiques, moltes derivades del petroli. Com sabem el petroli és un dels principals contaminants del medi ambient però això no treu que les vaselines que en deriven siguin productes molt qualificats per restaurar la barrera cutània. Una segona raó és que la cosmètica ecològica no deixa residus contaminants a l’aigua. I també, dir que algunes empreses que venen cosmètica ecològica a Espanya són projectes d’emprenedoria de dones, i algunes de zones rurals, per això s’està recolzant una cosmètica de qualitat, local i generadora d’ocupació.

Tot i aquests avantatges, la cosmètica natural i/o ecològica no està exempta dal·lèrgies, per exemple el geraniol que s’usa com a conservant natural és freqüent que produeixi dermatitis de contacte, al·lèrgens a proteïnes i derivats (blat, civada, soja…) i altres al·lèrgens que estan creixent com el propolis i altres fragàncies i olis essencials.

Les veus més potents del moviment clean beauty eviten també ingredients que es consideren disruptors endocrins i potencials carcinogens, malgrat que no s’ha demostrat científicament una relació causal entre aquests estats de malaltia i la concentració d’aquests ingredients en productes cosmètics.

A més a més, quan parlem d’ingredients naturals o ecològics poden o no ser més sostenibles que la resta dels ingredients. Quan parlem de l’ús de recursos naturals, no és infreqüent que aquests tinguin un impacte mediambiental més gran que aquells produïts en un laboratori. Que un producte sigui natural o orgànic no ens diu res sobre la seguretat, la utilitat en la fórmula o la sostenibilitat dels ingredients, únicament es refereix a l’origen. A més, el problema de la sostenibilitat no només està en el producte final sinó en tot el procés i aquí inclou el packaging… La falta de transparència i la traçabilitat d’un ingredient és complicat de conèixer. I a més a més, no només hem de tenir en compte la sostenibilitat sinó també si l’ingredient és de comerç just o està lliure de l’explotació infantil.

Quan ens trobem cosmètica natural, no és d’estranyar que els nostres productes tinguin un segell d’una certificadora. Empreses privades són les que estableixen les normes sobre què és cosmètica natural o ecològica i quins ingredients estan permesos o no en les formulacions. Les més comunes: BDIH, Ecocert, Cosmebio, BioVida Sana o NaTrue. Que hi hagi tantes certificadores fa que per als departaments de regulació i els usuaris sigui confós. Per això, es va crear el grup COSMOS per homogeneïtzar termes i fer els processos de regulació i comercialització més senzills. A més, el 2016, va sortir una normativa ISO (ISO 16128-1:2016) sobre cosmètica natural. Tot i això, encara que estiguem en el bon camí, no deixen de ser normes i certificacions privades que no estan estandarditzades sota el reglament Europeu.

En conclusió, l’única manera de poder refiar-se sense ser un expert en cosmètica i sense conèixer els fabricants del producte i, per tant, sense saber exactament com el fabrica i quins ingredients fa servir, és comprant productes certificats amb segells reconeguts, a l’espera d’una norma PÚBLICA estandarditzada per donar fiabilitat i regular tot aquest món. Natural no necessàriam,ent significa més segur i més eficaç. La desinformació por portar en un augment de taxes de dermatitis de contacte, un augment en la inversió financera de productes naturals fomentats per empreses amb diferents conflictes d’interès i a evitar innecessàriament ingredients segurs i necessaris per a la cura de la pell.