El prurit del cuir pilós és una consulta molt freqüent sobretot durant l’hivern. El cuir pilós és una àrea del cos rica en terminacions nervioses i vasos sanguinis, conté més fol·licles pilosos i glàndules sebàcies que altres zones, i també té una microflora específica.

A l’hora d’avaluar la causa del prurit del cuir cabellut, cal assenyalar que pot ser causada per malalties dermatològiques, malalties sistèmiques, malalties d’origen neurogènic o psicogènic.

Les causes dermatològiques més freqüents són:

• Dermatitis seborreica
• Psoriasi
• Dermatitis de contacte (al·lèrgica o irritant per múltiples sensibilitzants)
• Infeccions
• Infestacions (pediculosis capitis=polls)
• Dermatitis atòpica
• Alopècies

En aquest post ens centrarem en la dermatitis seborreica:

Es tracta d’una malaltia inflamatòria crònica i benigna que es produeix en forma de brots amb descamació i eritema. Afecta fins a un 5% de la població i és més comú en els homes. Té dos pics d’incidència, un en nadons (la   famosa crosta làctia) i l’altre en adults entre la tercera i sisena dècades. La dermatitis seborreica es produeix en zones on hi ha més glàndules sebàcies, per la qual cosa és comú observar-la a la cara, les orelles, l’escot, l’esquena superior i el cuir cabellut.

Quan apareixen els brots?

Com ja hem comentat, els brots de dermatitis seborreica poden aparèixer cíclicament, especialment en els mesos més freds de l’any. El fred, el vent, els canvis sobtats de temperatura, l’exposició als sistemes de calefacció, l’abús d’assecador… provoca deshidratació de la cuir pilós i aquest reacciona amb una hiperproducció de sebum.

Per què apareix?

Es desconeix l’etiologia d’aquesta entitat, però es creu que l’origen és multifactorial: hormonal, ambiental, immunològic i la colonització per diferents llevats del gènere Malasezzia.

És el mateix que la caspa?

Caspa significa descamació i aquesta pot ser seca (dermatitis atòpica, psoriasi…) o grassa. La dermatitis seborreica es considera caspa grassa.

És diferencia de la psoriasi perquè aquesta sol superar la línia d’implantació del cabell i les escames solen ser més gruixudes. A més, solem trobar lesions en àrees típiques com colzes, genolls i fins i tot ungles.

La dermatitis atòpica afecta amb menys freqüència el cuir cabellut i la descamació és més fina i menys grassa.

Com es pot tractar?

En primer lloc, cal tenir clar la seva naturalesa, ja que és important entendre que es tracta d’una malaltia crònica i que l’objectiu del tractament serà el seu control però no la seva curació.

Hi ha tractaments, principalment tòpics, que són útils per controlar i fins i tot prevenir brots de dermatitis seborreica. Les substàncies actives més eficaces són l’àcid salicílic, el seleni, el sulfur, el zinc i el coaltar. El rentat freqüent del cabell és una altra de les mesures més eficaces per controlar els brots. En casos més severs, en funció de la gravetat i extensió també es poden indicar corticoides i antifúngics tòpics o bé la combinació d’aquests amb les substàncies indicades a dalt.

Tot i les recomanacions mencionades, en moltes ocasions, és aconsellable consultar al dermatòleg@ per fer un diagnòstic correcte i un maneig apropiat.