Es comença a parlar d’exposoma al 2005, quan Christopher Wild, epidemiòleg molecular i director de l’Agència Internacional per la Investigació contra el Càncer, ho defineix com tots aquells factors no genètics als quals un individu està exposat al llarg de la seva vida i que condicionen l’estat de salut o malaltia. Inclou l’exposició ambiental, la dieta, l’estil de vida, els agents infecciosos, l’entorn urbà…

Amb aquesta paraula intenta explica com el cos humà es relaciona amb l’entorn i intenta respondre davant l’exposició. La compressió de les interaccions entre factors interns i externs ens permet entendre que la regulació del nostre organisme va més enllà de la seva genètica.

Perquè els factors no genètics tinguin un impacte en la salut de les persones han de tenir la capacitat d’alterar la biologia dels individus a diferents nivells, per exemple induint modificacions a nivell epigenètic, alterant la microbiota intestinal o intervenint en processos metabòlics i descompensant les rutes cel·lulars normals, portant al desenvolupament de malalties respiratòries o cardiovasculars entre d’altres. La OMS estima que el 24% de les malalties humanes a nivell mundial estan relacionades amb factors no genètics que podrien evitar-se.

La pell és l’òrgan més gran del cos humà i és el protector per excel·lència, separant i protegint el medi intern de l’extern. En el cas de la pell, avui dia es coneix que l’exposoma és el responsable de fins el 80% de l’envelliment cutani. Els principals factors implicats són:

• Radiació solar
• Contaminació atmosfèrica
• Tabac
• Clima
• Estrès
• Falta de son
• Dieta

La radiació solar, la contaminació atmosfèrica i el tabac són les més implicades en l’envelliment de la pell, ja que hi ha nombrosos estudis al respecte. La resta han demostrat tenir influència però es requereixen més estudis per quantificar l’impacte.

En quan a la radiació solar, tan la llum visible com la radiació ultraviolada indueixen la degradació de la matriu dèrmica, modifiquen la composició lipídica de la capa més externa de l’epidermis i modulen la pigmentació de la pell. Algunes investigacions evidencien que les persones que no utilitzen fotoprotecció solar diària envelleixen un 25% més que les que sí l’utilitzen.

També existeix una relació demostrada entre la contaminació ambiental i l’envelliment cutani. A més exposició de partícules petites, nivells de diòxid de nitrogen i nivells alts d’ozó, major és el nombre de taques i arrugues a la pell. El tabac també és un factor que accelera l’aparició de les arrugues i en la disminució de la qualitat de la pell.

De la dieta, se sap que una dieta rica en antioxidants pot endarrerir els efectes de la vellesa. S’ha comprovat que una ingesta rica en verdures, oli d’oliva i llegums protegeix contra el dany actínic cutani, mentres que una dieta rica en carn, productes làctics i alcohol pot ser perjudicial.

L’estudi de l’exposoma en l’àmbit de la dermocosmètica ens pot donar les claus per desenvolupar productes i rutines més específiques en funció dels factors que més afecten la pell, més enllà de la seva tipologia, l’edat i els signes que s’hi observen.
L’exposoma fa doncs que la nostra pell sigui el mirall de la nostra vida.