La pitiriasi rosada (PR) de Gibert és una entitat freqüent, a vegades difícil de diagnosticar. Descrita per Gibert el 1860, es descriu en els textos com un exantema autorresolutiu que es caracteritza per la presència de plaques ovalades eritematodescamatives al tronc i extremitats, que típicament respecta palmells, plantes i cara.
La prevalença no es coneix del tot, es calcula que entorn a l’1,31%, però les formes atípiques i el fet que el diagnòstic sigui clínic fan probable que es tracti d’una malaltia infradiagnosticada. L’edat de màxima incidència és entre els 10 i els 35 anys. Encara que alguns estudis reflecteixen una incidència més gran en dones (1,5:1), altres no troben diferències. I malgrat que es diu que és més freqüent en els mesos freds, sí que sembla que es presenta en brots. La pitiriasi rosada té característiques clíniques i epidemiològiques d’una malaltia infecciosa.
La causa exacta no es coneix. S’han hipotetitzat causes virals, bacterianes i no infeccioses. Els informes suggereixen que la pitiriasi rosada pot ser causada per: infeccions víriques com l’herpesvirus 6 i 7 (VHH-6/7) , la grip A H1N1 i el SARS-CoV2. De fet, s’ha demostrat que el SARS-CoV2 indueix la reactivació d’altres virus com poden ser VHH6 i VHH7, VVZ i VEB, fet que per això apareix setmanes després de la infecció per COVID19. També pot ser induïda per fàrmacs com ara inhibidors de l’enzim convertidor d’angiotensina, antiinflamatoris no esteroidals, hidroclorotiazida, captopril, barbitúrics, antipsicòtics atípics, D-penicilamina, imatinib, metronidazol, isotretinoïna, clozapina i clonidina. També s’han descrit reaccions PR-like després de vacunes com la del Bacillus Calmette-Guerin (BCG), H1N1, diftèria, verola, hepatitis B, pneumococ i COVID-19. Això podria donar-se per una reactivació viral immunomediada post vacunació.
Les manifestacions cutànies poden anar precedides per símptomes prodròmics, amb un cert malestar general, mal de cap, irritabilitat, molèsties gastrointestinals o símptomes del tracte respiratori superior fins al 69% dels casos. Però el que caracteritza de debò la malaltia és l’erupció cutània, que típicament s’inicia amb una placa solitària anomenada “placa heràldica”, d’un to rosat, ovalada, amb vores descamatives i pàl·lida del mig.
En més d’un 50% es localitza al tronc, i augmenta de mida fins a arribar a 3 o més cm de diàmetre al llarg d’unes 2 setmanes. És llavors quan, de manera brusca, apareix l’erupció secundària generalitzada, amb plaques similars però més petites, poc pruriginoses, distribuïdes de manera més o menys simètrica de predomini al tronc seguint les línies de blaschko de la pell, que es descriu com un patró “en arbre de Nadal”.
Un cop fet el diagnòstic, cal tranquil·litzar el pacient, ja que estem parlant d’una malaltia autolimitada que desapareixerà sense necessitat de fer cap tractament. La durada és variable, des de 2 setmanes fins a 5 mesos (1’5m és l’habitual). Típicament és una erupció de les que passen una vegada a la vida. És clar que, una vegada més, això no és sempre així, i es calcula que en un 3% dels casos les lesions poden recórrer.
** Aquests últims mesos, degut a la vacunació massiva de la COVID19 i les infeccions per aquesta, hem vist un repunt de casos d’aquesta erupció, és per això que he cregut oportú fer aquest post.