L’herpes zòster (HZ) és una malaltia amb una elevada prevalença, sobretot a partir dels 50 anys d’edat i en persones immunodeprimides amb certes
condicions de risc, que es produeix per la reactivació del virus de la varicel·lazòster (VVZ) latent, generalment anys després de la primoinfecció produïda a la infància en forma de varicel·la. El VVZ pot quedar en fase de latència en els ganglis raquidis de la medul·la espinal o dels parells cranials i, davant la seva reactivació, es desplacen fins a la pell i produeixen lesions papuloses típiques de l’herpes zòster.

CLÍNICA

La clínica de l’herpes zòster es manifesta per l’aparició d’aquesta erupció
maculopapulosa que cursa amb dolor intens, prurit i parestèsia que poden
perdurar en el temps. L’erupció evoluciona a vesícules que finalment s’assequen.
Aquestes lesions apareixen al llarg de l’extensió de pell innervada pel gangli
afectat. Generalment, les zones amb més freqüència d’aparició són el tronc i el crani.
La complicació més freqüent de l’HZ és la neuràlgia postherpètica (NPH) que consisteix en l’extensió del dolor que pot persistir fins a tres mesos o més, fins i tot anys, després de la curació de l’erupció cutània. El dolor ocasionat per aquesta complicació pot ser perllongat i debilitant i fa reduir la qualitat de vida.

Però, també, tot i que en menor nombre, pot provocar alteracions neurològiques permanents com, per exemple, paràlisi dels nervis cranials i hemiparèsies o deteriorament visual secundari a l’herpes zòster oftàlmic, que pot causar queratitis, ulceració corneal, conjuntivitis, retinitis, neuritis òptica i/o glaucoma.
En molt rares ocasions, el virus de la varicel·la-zòster es pot disseminar als
pulmons, el fetge, l’intestí i el cervell, i donar lloc a pneumònia, hepatitis,
encefalitis o coagulopatia intravascular disseminada. La malaltia disseminada és més probable que aparegui en persones que estan altament immunodeprimides.

COM ÉS LA VACUNA I LA SEVA EFICÀCIA?

La vacuna anti herpes zòster recombinant (HZr) és una vacuna amb una àmplia avaluació de l’eficàcia i efectivitat en certs grups de risc susceptibles de patir aquesta patologia. En la població major de 18 anys amb trasplantament autòleg de progenitors hemopoètics l’eficàcia per prevenir l’herpes zòster és del 68,2% i per prevenir l’NPH és superior al 89%. L’efectivitat de la vacuna en població general sana i major de 50 anys és del 91% per prevenir l’aparició de l’herpes zòster.
Per aquest motiu, el 25 de març de 2021 la Comissió de Salut Pública va aprovar la recomanació de la inclusió sistemàtica de la vacuna anti herpes zòster recombinant (HZr) en les cohorts de 65 i 80 anys d’edat, així com als grups de risc que poden presentar major risc de complicacions davant d’aquesta malaltia.
Aquesta darrera indicació ja es va incorporar en les recomanacions el març de 2022.
Per aquest motiu, el Departament de Salut, i amb el consens del Consell
Assessor de Vacunacions de Catalunya, va introduir la vacunació amb vacuna HZr de les persones amb factors de risc al gener de 2022 i, en data de 5 de setembre de 2022, amb la seva inclusió en el calendari de vacunacions sistemàtiques, es recomana la vacunació sistemàtica amb la vacuna HZr a les persones de 65 i 80 anys.
La vacuna utilitzada tant per a la vacunació sistemàtica com per a la vacunació de grups de risc és la vacuna anti herpes zòster recombinant (HZr). El seu nom comercial és Shingrix®.

QUI ES POT VACUNAR CONTRA VVZ?

• Les persones que poden vacunar-se són les que compleixin 65 anys o 80
  anys durant l’any en curs (els nascuts l’any 1957 i l’any 1942). També es
  poden vacunar les persones que formin part dels grups de risc.
  Per als anys successius, es podran vacunar progressivament les persones
  que compleixin 65 anys o 80 anys d’edat, tal com indica el calendari de
  vacunacions sistemàtiques de Catalunya.
• Quines persones formen part del grup de risc que poden rebre la
  vacunació?
  Les persones de 18 anys o més que estan en les situacions següents poden rebre la vacuna HZr:
  o Pacients que han rebut un trasplantament de progenitors hemopoètics.
  o Pacients que han rebut un trasplantament d’òrgan sòlid i en llista
  d’espera.
  o Persones que reben tractament amb fàrmacs anti cinases JAK.
  o Persones amb infecció pel VIH estables amb el tractament
  antiretroviral durant almenys un any.
  o Persones amb hemopaties malignes.
  o Pacients amb tumors sòlids sotmesos a tractament quimioteràpic.

QUANTES DOSIS TÉ?

• La vacuna que s’administrarà és Shingrix®. És una vacuna inactivada que conté com a antigen la glicoproteïna E de l’embolcall extern del VVZ produïda per recombinació genètica.
  La pauta de vacunació és de dues dosis per via intramuscular amb un interval mínim de dos mesos entre les dues dosis.
• Seran necessàries dosis de record en un futur?
  No. La resposta immunitària observada en els assajos clínics després de la vacunació és potent i perllongada en el temps. S’ha observat aquesta
  persistència fins a 10 anys després de la vacunació.

ALTRES QÜESTIONS

• Puc vacunar-me si he passat la varicel·la?
  Les persones que hagin patit la varicel·la són les persones a les quals la
  vacunació les protegirà de la possible reactivació en el cas que el virus hagi quedat en latència.
• Puc vacunar-me si no he passat la varicel·la?
  Les persones que no hagin patit la varicel·la i formin part dels grups de risc per rebre la vacuna poden vacunar-se amb la vacuna Shingrix®.
  No es recomana la vacunació sistemàtica amb la vacuna Shingrix® a les
  persones que no hagin patit la varicel·la ni hagin estat vacunades, i davant una serologia que ho confirma. Cal tenir present que més del 96% de la població adulta ha patit la varicel·la, per aquest motiu no es recomana la realització de proves serològiques per tal de confirmar la susceptibilitat a la malaltia. Aquestes solament estaran indicades en els casos dels grups de risc que no hagin patit la malaltia ni hagin estat vacunades on el risc de patir complicacions per HZ és més elevat. Si aquesta serologia surt positiva llavors seran candidats a rebre la vacuna HZr; per contra, si surt negativa, caldrà fer una valoració clínica individualitzada per tal de valorar la vacunació antivaricel·losa segons el grau d’immunosupressió que presentin.
• Puc vacunar-me si m’han vacunat amb la vacuna antivaricel·losa?
  Sí. En cas d’haver rebut la vacuna antivaricel·losa cal esperar un mínim de 8setmanes per rebre la vacuna Shingrix®.
• Si tinc 65 anys o 80 anys i no recordo si vaig passar la varicel·la, em puc
  vacunar?
  Les persones que per edat els toca rebre la vacuna per vacunació sistemàtica
  segurament hauran patit la varicel·la i, segons les dades de les enquestes de seroprevalença s’assumeix que hauran patit la malaltia per aquest motiu no caldrà realitzar serologia a la població general, podran rebre la vacuna.
• En cas d’haver patit un herpes zòster puc vacunar-me?
  Sí. La vacuna està especialment recomanada en aquelles persones amb risc.
  Les persones que hagin patit un herpes zòster i formin part dels grups de risc han de rebre la vacuna un cop ja hagin passat la fase aguda de
  la malaltia i els símptomes hagin minvat. En el cas de les persones sanes cal esperar com a mínim 1 any, ja que la immunitat generada en patir la malaltia durarà aquest temps.
• En quins casos la vacuna està contraindicada?
  La vacuna està contraindicada en el cas hipersensibilitat al principi actiu o a algun dels excipients o a una dosi anterior d’aquesta vacuna.
• Puc vacunar-me si estic malalt?
  La vacunació s’ha de posposar només en el cas de malaltia febril aguda greu o infecció aguda. En el cas de patir una infecció lleu i/o febre de baixa
  intensitat no cal posposar la vacunació.
• Em puc vacunar amb Shingrix® si em vam vacunar amb Zostavax®?
  Sí. Les persones que van ser vacunades amb la vacuna Zostavax® es
  recomana que es vacunin amb Shingrix® 5 anys després d’haver rebut
  Zostavax, tot i que es pot administrar al cap de 2 mesos.
• És segura la vacuna?
  Sí. Les vacunes, com a qualsevol fàrmac, poden produir reaccions adverses; les més freqüents són dolor en el lloc de punció (68%-81% segons l’edat), envermelliment (38%) i inflor (30%), que perduren uns 2-3 dies. També pot aparèixer dolor muscular (33%), astènia (32%) i mal de cap (26%).
  Al voltant del 9% de les persones que reben Shingrix® experimenten dolor en el lloc de punció de forma intensa i un 11% esdeveniments sistèmics (miàlgia, fatiga, mal de cap, febre, calfreds i símptomes gastrointestinals) que poden enterbolir la seva activitat normal.
  La freqüència d’aparició de reaccions locals no és més elevada en la segonadosi.
• Es pot administrar aquesta vacuna juntament amb altres vacunes?
  Shingrix® es pot administrar juntament amb altres vacunes indicades per a la població adulta com, per exemple, la vacuna antigripal estacional no adjuvada, la vacuna antipneumocòccica i la vacuna antidiftèrica, antitetànica i antipertússica acel·lular per a adults (vacuna dTpa) en zones anatòmiques diferents.

Si tens alguna altre dubte, no dubtis en deixar-me un comentari. Espero que t’hagi resultat útil.