Lesions cutànies premalignes?

Lesions cutànies premalignes?

La queratosis actínica o solar, és una manifestació cínica típica del fotoenvelliment i casi tota la població, en major o menor grau, pot manifestar alguna lesió compatible amb aquesta patologia a partir dels 50 anys d’edat. Aquesta patologia ha augmentat en els últims 10 anys i es preveu que ho segueixi fent a l’augmentar l’esperança de vida i els canvis d’hàbits d’exposició solar portats a terme des de mitjans del segle passat. Són més freqüents en individus de raça blanca, amb cabell i ulls clars, que passen molt temps al sol sense la protecció adequada (exposició crònica). Existeixen factors de risc com els pacients trasplantats d’òrgans, síndromes genètics amb alteracions en els mecanismes de reparació de l’ADN, immunodeficiències, tòxics i algun fàrmac com l’arsènic i la hidroxiurea.

Durant molts anys la queratosis actínica es considerava una lesió premaligne, amb la possibilitat d’evolució a malignitat, però recentment es considera un càncer superficial ( carcinoma “in situ”), amb risc de transformació (5-20%) a carcinoma escamós invasiu de pell. Recentment també s’ha considerat el concepte de camp de cancerització, per referir-se a àrees de pell amb dany solar on hi ha lesions que no es veuen però ja amb alguna cèl·lula amb alteració de l’ADN. Les queratosis actíniques es manifesten com lesions lleugerament vermelles, rasposes al tacte, cobertes per escames o crostes. A vegades poden ser pigmentades, erosionades o hiperqueratòsiques. Les lesions es localitzen a zones exposades al sol, sobretot la cara, cuir pilós alopècic, pavellons auriculars, dors de les mans, zona de l’escot i cames. També poden aparèixer al llavi i llavors s’anomena queilitis actínica.

El diagnòstic és clínic tot i que a vegades es necessita confirmació amb biòpsia. La dermatoscòpia també ens pot ajudar, sent el patró “ en maduixa” el més típic.

En quan al tractament, dependrà de les característiques del pacient, la localització, el nombre de lesions, els tractaments previs rebuts, la previsió de compliment i l’experiència d’un mateix. En lesions úniques es sol realitzar curetatge i electrocoagulació, crioteràpia amb nitrogen líquid, làser CO2 o bé extirpació quirúrgica si ja hi ha sospita de carcinoma invasiu. Si les lesions són múltiples i en aquelles zones amb evident risc de cancerització, es sol utilitzar tractaments tòpics com diclofenac al 3%, imiquimod, 5-fluouracil o bé la teràpia fotodinàmica.

La teràpia fotodinàmica consisteix en l’aplicació d’un fotosensibilitzant tòpic (àcid metil-aminolevulínic) ocluït durant 2-3 hores i la posterior il·luminació de la zona amb una font de llum apropiada. Els fotosensibilitzants són profàrmacs que són captats selectivament per cèl·lules amb major índex mitòtic i transformats en protoporfirina IX, que és fotosensible i després de la il·luminació de la zona a tractar produeix una reacció fototòxica que les destrueix. És un tractament que es realitza a nivell hospitalari tot i que des de fa un temps es pot realitzar teràpia fotodinàmica amb llum de dia (llum visible), amb un temps d’incubació més curt i una fase lumínica més prolongada (2h) que pot realitzar el propi pacient a l’aire lliure (en un altre post aprofundirem sobre aquest tractament amb més detall).

La prevenció inclou informació i educació en mesures de protecció solar per tal d’evitar-ne o reduir-ne l’aparició. Avui dia hi ha fotoprotectors que a més de protegir també contenen enzims reparadores de l’ADN.

Si penses que pots tenir una lesió sospitosa de queratosi actínica, consulta el dermatòleg per a una confirmació diagnòstica i per iniciar el tractament més correcte.

Leave a comment